dimarts, de juliol 28, 2015

Floretes de Sor Genoveva: "Lloro porque usted es buena"

Els mitjans de comunicació ens informaven la setmana passada del traspàs de Sor Genoveva (aquí), filla de la caritat i una de les pioneres del treball social en el que s'ha anomenat "quart món". Quan tenia 20 anys, a finals dels noranta, vaig col·laborar com a voluntari els diumenges al matí amb ella al Centre Santa Lluïsa de Marillach, a la Barceloneta. Anàvem ella, els seus amics i jo a prendre un café i un croissant a un bar que donava a la platja i, després, em quedava amb ells xerrant i passejant amb ells tot el matí.


Guardo molts bons records i aprenentatges d'aquella època. Poc a poc vaig anar copsant què era allò de "posar rostres i noms propis" a una pobresa que jo combatia de forma molt abstracta, llunyana o ideal.  Tinc present sempre a la memòria una anècdota que molt sovint explico als meus alumnes i, per això, crec que val la pena compartir-la ara. Un d'aquells matins un home del carrer es va adreçar a Sor Genoveva preguntant-li si tenia uns pantalons per a ell. Mentre Sor Genoveva parlava l'home, d'aparença dura i desastrada, mentre Sor Genoveva li parlava, va trencar a plorar. Aleshores ella li va preguntar "¡Hombre!, ¿Pero por qué lloras?" i ell, mirant-la als ulls, li va respondre senzillament "Lloro porque  usted es buena".  Sembla un "diálogo de besugos", propi de l'Evangeli de Sant Joan, però tant en aquella ocasió com en el cas de l'evangeli joànic, hi ha una doble clau de lectura. Hi ha un tema de fons que s'escapa a la immediatesa o a la visió superficial de les coses: la revelació d'un Amor que Sor Genoveva era capaç de transparentar en allò més planer.